L’origen
Tres històries. Un origen.
Leonardome neix d’una fascinació compartida per la bellesa de les formes, la intel·ligència de les estructures i el desig de fer-les accessibles a tothom.
Amb una sola peça, tendim un pont entre el passat, el present… i l’aprenentatge del futur!
L’origen de Leonardome
Aprendre amb les mans, el cap i el cor
Una experiència educativa nascuda de la fascinació per dues ments brillants.
Leonardome va néixer del desig de transformar idees brillants en experiències educatives.
I és molt més que una activitat de construcció. És un homenatge viu a dues mirades que, separades per segles, comparteixen la mateixa essència: la curiositat, la creativitat i el desig de comprendre el món a través de la forma:
La de Leonardo da Vinci, el gran geni del Renaixement, que va imaginar estructures autoportants fetes de peces repetides.
I la de Rinus Roelofs, escultor i matemàtic contemporani, que ha reinterpretat aquestes formes a través de l’art i les matemàtiques, portant-les a l’àmbit de l’experimentació i la creació.
Tots dos ens ensenyen que comprendre i transformar són les llavors de l’aprenentatge.
Una col·laboració entre el MMACA i Milanta
La nostra fascinació per aquests dos genis ens va portar a dissenyar una eina oberta, manipulable i col·laborativa per portar tot aquest coneixement a escoles, museus, famílies i organitzacions.
La meticulosa recerca del MMACA i l’experiència de Milanta en el disseny i la fabricació de materials educatius de fusta van fer possible la màgia!
Leonardo Da Vinci (1452–1519)
«La saviesa és filla de l’experiència». — Leonardo da Vinci
El geni que va buscar la unitat entre l’art, la ciència i la natura.
Leonardo da Vinci és considerat una de les figures més brillants del Renaixement, una referència universal del coneixement interdisciplinari i, sobretot, un observador apassionat i un experimentador incansable.
Tot i que la seva obra pictòrica és brillant però escassa, el llegat de Leonardo és immens.
Es conserven més de 6.000 pàgines dels seus manuscrits, que contenen estudis sobre àmbits tan diversos com l’anatomia, la mecànica, l’enginyeria, la geometria, l’òptica, l’art i fins i tot l’urbanisme. En moltes d’aquestes disciplines, els seus coneixements van anticipar els avenços de la ciència moderna.
El Codex Atlanticus: la clau de Leonardo
El Codex Atlanticus és una recopilació de 1119 folis que contenen dibuixos i anotacions de Leonardo. Reflecteix el seu apassionat interès per la mecànica, l’arquitectura, l’anatomia i la perspectiva, i conté dissenys de màquines, projectes de planificació urbana per a ciutats com Milà i Florència, estudis sobre la llum i l’ombra, i una àmplia varietat de projectes tecnològics.
És en aquest cèlebre còdex on Leonardo dibuixa el principi constructiu que inspira Leonardome: el suport mutu de peces idèntiques per construir cúpules i ponts sense cap element d’unió.
Al foli 71v se’n conserva un dels pocs esquemes d’aquest tipus: un pont fet amb bastons que se sostenen per la pròpia geometria.
Aquest concepte, conegut actualment com a estructura recíproca (reciprocal frame), es basa en el suport tridimensional mutu entre elements. És un sistema d’origen ancestral, utilitzat tradicionalment en l’arquitectura oriental, però Leonardo el repensa i l’estudia des d’una mirada científica i mecànica.
Leonardo y la geometría: mucho más que dibujos
Leonardo da Vinci no era un matemàtic teòric en el sentit tradicional, però el seu geni residia en la seva capacitat d’integrar les matemàtiques com a eina essencial per a l’art, l’enginyeria i la comprensió del món natural.
Leonardo estava fascinat per la geometria i la proporció; per exemple, a la seva obra «L’Home de Vitruvi» integra brillantment dues figures geomètriques, el cercle i el quadrat, amb les proporcions del cos humà.
Va aplicar magistralment la perspectiva lineal a les seves pintures, i els seus estudis sobre com la llum interactua amb diferents superfícies li van permetre donar a les seves obres la il·lusió de profunditat i realisme.
Leonardo sempre treballava a partir de l’observació, l’experimentació i la formulació de principis generals. Buscava la precisió i la quantificació en els seus estudis d’anatomia, òptica, hidrodinàmica, fricció i moltes altres disciplines, utilitzant les matemàtiques com a llenguatge per descriure els fenòmens naturals.
En las imágenes, folios 899v y 899r del Codex Atlanticus. Enllaç
Rinus Roelofs
Les matemàtiques com a inspiració artística
Rinus Roelofs és un artista i matemàtic neerlandès l’obra del qual encarna la continuació de l’esperit humanista del Renaixement. Especialitzat en escultura geomètrica, les seves creacions se situen a cavall entre el món de l’art i el de la ciència, captivant tant el públic general com el món acadèmic d’arreu.
Roelofs no només crea escultures; explora, investiga i transforma patrons matemàtics en formes tangibles i belles. El seu llenguatge visual neix de l’observació de la natura, dels sistemes modulars, de les simetries i repeticions.
Ha treballat amb fusta, metall, acrílic i paper, i ha creat estructures sorprenents que semblen impossibles… però que funcionen amb una precisió absoluta!
Una mirada contemporània a Leonardo
Roelofs, en la seva recerca d’escultures formades per elements entrellaçats, va intuir, com a bon coneixedor de l’obra de Leonardo, que inevitablement hi devia haver rastres d’aquesta idea en les seves pròpies creacions.
Per aquest motiu, va rastrejar metòdicament el caos dels escrits de Leonardo fins que va trobar dibuixos de patrons geomètrics fets amb troncs que fins aleshores havien passat desapercebuts.
A partir d’aquests, utilitzant la idea d’estructures de pals que se sostenen mútuament, va estudiar, d’una banda, tota la varietat de patrons geomètrics possibles i, de l’altra, va substituir els pesants troncs cilíndrics de Leonardo per peces de fusta fines i lleugeres que es podien manipular fàcilment.
Art, ciència i curiositat
Roelofs parteix d’una premissa senzilla però poderosa:
«Les estructures matemàtiques són a tot arreu. Les veiem cada dia, però sovint no ens adonem que estem observant matemàtiques».
Aquesta perspectiva és el punt de partida de la seva obra: veure, sorprendre’s, preguntar-se i crear. Com ell mateix diu, «el procés comença amb la sorpresa, continua amb la comprensió i condueix a la creació». Un procés profundament vinculat al de Leonardo da Vinci.
Alguns l’han comparat amb M. C. Escher, però Roelofs aporta una dimensió més estructural, més escultòrica, més tridimensional. La seva obra ens recorda que les matemàtiques no són només una ciència abstracta, sinó una font inesgotable de bellesa, joc i possibilitats.
Passat, present i futur
Leonardome és hereu d’aquesta doble inspiració: el somni visionari de Leonardo i la mirada exploradora de Roelofs.
Amb una sola peça, es tendeix un pont entre el passat, el present… i l’aprenentatge del futur.
“La meva feina està fascinada per les estructures matemàtiques.”
Rinus Roelofs
Enric Brasó i Joan Alborch
La sinergia que ha fet possible Leonardome
En la seva recerca de nous materials educatius manipulables per al Museu de Matemàtiques de Catalunya, Enric Brasó, vicepresident del MMACA, es va trobar amb una fotografia de les cúpules de Rinus Roelofs. Aquella imatge va ser el punt de partida de la seva pròpia investigació, que el va portar a redescobrir els mateixos patrons geomètrics que havia explorat l’artista neerlandès.
El repte següent va ser convertir aquella idea en un material físic amb viabilitat educativa i comercial. Va ser aleshores quan va entrar en escena Joan Alborch, fundador de Milanta Patis Vius. Amb entusiasme, experiència i visió pràctica, va aconseguir transformar el concepte en un material per a ús educatiu i cultural molt durador, segur i assequible.
Així, l’experiència d’aixecar les cúpules de Leonardo ha passat de l’esfera experimental a una proposta pedagògica i lúdica accessible per a tothom.
També cal destacar la generositat de Rinus Roelofs, que, en conèixer el desenvolupament de Leonardome per part del MMACA i Milanta Patis Vius, va establir una col·laboració cordial i una amistat que perdura fins avui.
Rinus Roelofs y Enric Brasó