Leonardome parteix de dos noms propis: el genial i polifacètic Leonardo da Vinci i l’artista contemporani Rinus Roelofs.
Els seus estudis i experiments han servit com a base a la proposta didàctica desenvolupada pel Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA).
El plaer més noble és la joia
de comprendre
El triomf de la curiositat infinita
Poques presentacions necessita Leonardo da Vinci, homo universalis i arquetip del Renaixement. Leonardo va ser un apassionat de l’observació de la natura i l’experimentació directa: la gran curiositat que sentia pel món es van convertir en el motor de la seva vida i obra.
Actualment es conserven més de sis mil pàgines dels seus quaderns, que recullen investigacions sobre nombroses disciplines.
Algunes de les anotacions anticipen desenvolupaments de la ciència moderna, en especial en l’àmbit de les màquines i les obres d’enginyeria.
En un d’aquests quaderns, el Còdex Atlanticus, detalla exemples de projectes arquitectònics i urbanístics. I es fixa en dos elements que es troben a la base de Leonardome: els ponts i les cúpules construïts mitjançant el suport mutu de les peces.
Una idea que Leonardo no va acabar de desenvolupar però que va plasmar en alguns esquemes (al full 71v del Codex Atlanticus veiem un pont realitzat amb bastons sense cap material de subjecció).
El mateix principi que aplicava al pont es pot desenvolupar en dues direccions per cobrir un espai, tal com apareix als fulls 899v i 899r del Codex… Es tracta duna “estructura recíproca” (reciprocal frame). Ens trobem a la base teòrica de Leonardome: l’acoblament tridimensional d’elements (en aquest cas peces de fusta) que es donen suport mútuament.
‘Al meu treball hi ha la fascinació per les estructures matemàtiques’
Què hi té a veure un artista i matemàtic contemporani en tot això? El neerlandès Rinus Roelofs, nascut el 1954, podria encarnar la filosofia de l’humanisme renaixentista. Els dissenys i les estructures d’inspiració matemàtica l’han portat fins a Leonardo da Vinci.
I, en redescobrir els patrons geomètrics del Codex Atlanticus, n’ha investigat simetries, transformacions i possibles derivacions. Aquesta recerca ha estat l’origen de Leonardome, la proposta desenvolupada pel Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA).
