Guia didàctica

Genial, polifacètic, avançat al seu temps, homo universalis… Aquests i molts altres termes defineixen la figura de Leonardo da Vinci, l’arquetip d’home del Renaixement. Es conserven més de sis mil pàgines dels seus quaderns, que recullen investigacions sobre diferents disciplines com l’anatomia, la mecànica, l’enginyeria o l’òptica.

A part de la seva obra pictòrica (genial però escassa), Leonardo va ser un apassionat de l’observació, l’experimentació i la formulació exacta de principis generals a partir de l’experiència empírica. Als seus quaderns els estudiosos hi han descobert, sorpresos, idees i propostes que anticipen desenvolupaments posteriors de la ciència moderna, en especial en els àmbits de les màquines i obres d’enginyeria.

Leonardo va ser l’arquetip d’home de la seva època, un autèntic humanista del Renaixement.

‘La bellesa pereix en la vida, però és immortal en l’art’ (Leonardo da Vinci)

Nascut a la vila toscana de Vinci, Leonardo va ser pintor, anatomista, arquitecte, científic, escriptor, escultor, filòsof, enginyer, inventor… i, fins i tot,  músic, poeta, urbanista i paleontòleg. Amant i observador de la natura, la seva gran curiositat va ser el motor de la seva vida i obra.

Leonardo va rebre la seva primera formació al taller del pintor i escultor Verrocchio. D’aquesta època es conserva un dels seus primers treballs coneguts, Paisatge de la vall de l’Arno o Paisatge de Santa Maria della neve (1473), un dibuix fet amb ploma i tinta. La seva carrera de pintor va començar amb obres de gran qualitat com L’Anunciació (1472-1475) i millorant la tècnica del sfumato (fusió de la llum i l’ombra en tons de color molt difusos) en un punt de refinament mai aconseguit fins al moment.

Ja a Milà i sota la protecció de la poderosa família Sforza, Leonardo treballà en projectes arquitectònics com el cimbori de la catedral i les modificacions a la catedral de Pavia. A nivell pictòric, la producció més rellevant de l’etapa milanesa és el Retrat de Cecilia Gallerani (col·lecció Czartoryski del Muzeum Narodowe de Cracòvia), La mare de Déu de les roques (1483-93; Musée du Louvre, París) i la Santa cena per al refectori del convent de Santa Maria delle Grazie (1499).

_Per ordre: La Gioconda, La mare de Déu de les roques, esboç de Leda i el cigne i Retrat de Cecilia Gallerani

Després de l’ocupació francesa de Milà, Leonardo va iniciar un periple que el portaria a Màntua, Venècia i Florència. Les obres artístiques més representatives d’aquest període són el retrat d’Isabella d’Este (Musée du Louvre), el cartó per a la Santa Anna (1501; Royal Academy of Art, Londres), La Gioconda (iniciada el 1503; Musée du Louvre) i Leda i el cigne (col·lecció Gallotti Spiridon, Roma). Aquesta última es va convertir en el principal model de la composició serpentinata, regla que va ser paradigma en la pintura durant el segle XVI.

Després d’una breu tornada a Milà i un període a Roma (on inicià el seu Trattato della pittura) Leonardo marxa a Le Clos-Lucé cridat pel seu nou mecenes i protector, el rei de França Francesc I. El geni florentí es va convertir en el “primer pintor, primer enginyer i primer arquitecte del rei” i la seva activitat es va centrar en l’àmbit científic.

Va ser a la cort francesa on va morir el maig de 1519 qui ha estat considerat un dels artistes més grans del Renaixement, juntament amb Miquel Àngel i Rafael; i l’home universal que observava i dibuixava el món per entendre’l i fer-lo bell i útil. Per aconseguir, en definitiva, la identitat entre l’art i la ciència; la unitat del coneixement.