L´Origen
Tres històries. Un origen
Leonardome neix d’una fascinació compartida per la bellesa de les formes, la intel·ligència de les estructures i el desig de fer-les accessibles a tothom.
Aquest projecte s’alimenta de tres històries que es connecten: La visió de Leonardo Da Vinci, la mirada contemporània de Rinus Roelofs i la col·laboració entre el MMACA i Milanta Patis Vius per fer-ho realitat.
Amb una sola peça, construim un pont entre el passat, el present… i l’aprenentatge del futur!
L’origen de Leonardome
Aprendre amb les mans, el cap i el cor
Una experiencia educativa que neix de la fascinació per dues ments brillants
Leonardome neix de la voluntat de transformar idees brillants en experiències educatives.
I és que és molt més que una activitat de construcció. És un homenatge viu a dues mirades que, separades per segles, comparteixen una mateixa essència: la curiositat, la creativitat i el desig de comprendre el món a través de la forma:
La de Leonardo da Vinci, el gran geni del Renaixement, que va imaginar estructures autosostenibles fetes amb peces repetides.
I la de Rinus Roelofs, l’escultor i matemàtic contemporani, que ha reinterpretat aquestes formes des de l’art i les matemàtiques, portant-les al terreny de l’experimentació i la creació.
Ambdós ens ensenyen que entendre i transformar són la llavor de l’aprenentatge.
Una col·laboració entre MMACA i Milanta
La fascinació cap a aquests dos genis ens van portar a dissenyar una eina oberta, manipulativa i col·laborativa que apropés tot aquest coneixement a escoles, museus, famílies i entitats.
La investigació meticulosa del MMACA i l’experiència en el disseny i la fabricació de materials didàctics de fusta de Milanta va fer esdevenir la màgia!
Leonardo Da Vinci (1452–1519)
La saviesa és la filla de l’experiència.” — Leonardo da Vinci
El geni que buscava la unitat entre art, ciència i natura.
Leonardo da Vinci és considerat una de les figures més brillants del Renaixement, un referent universal del coneixement interdisciplinar, però sobretot, un observador apassionat i un incansable experimentador.
Tot i que la seva obra pictòrica és genial però escassa, el llegat de Leonardo és immens.
Se’n conserven més de 6.000 pàgines manuscrites, que recullen estudis sobre àrees tan diverses com l’anatomia, la mecànica, l’enginyeria, la geometria, l’òptica, l’art i fins i tot l’urbanisme. En moltes d’aquestes disciplines, les seves intuïcions van anticipar-se als avenços de la ciència moderna.
El Codex Atlanticus: la llavor de Leonardome
El Codex Atlanticus és una recopilació de 1.119 folis amb dibuixos i anotacions de Leonardo. S’hi reflecteix el seu apassionat interès per la mecànica, l’arquitectura, l’anatomia o la perspectiva i s’hi poden trobar dissenys de màquines, projectes urbanístics per a ciutats com Milà o Florència, estudis sobre llum i ombra, i una gran varietat de projectes tecnològics.
És en aquest cèlebre còdex on Leonardo dibuixa el principi constructiu que inspira Leonardome: el suport mutu de peces idèntiques per construir cúpules i ponts sense cap element d’unió.
Al foli 71v s’hi conserva un dels pocs esquemes d’aquest tipus: un pont fet amb bastons que s’aguanten per la pròpia geometria.
Aquest concepte, conegut actualment com a estructura recíproca (reciprocal frame), es basa en el suport tridimensional mutu entre elements. És un sistema d’origen ancestral, utilitzat tradicionalment a l’arquitectura oriental, però Leonardo el repensa i l’estudia des d’una mirada científica i mecànica.
Leonardo i la geometria: molt més que dibuixos
Leonardo da Vinci no va ser un matemàtic teòric en el sentit tradicional, però la seva genialitat va ser la capacitat d’integrar les matemàtiques com una eina essencial per a l’art, l’enginyeria i la comprensió del món natural.
Leonardo estava fascinat per la geometria i la proporció, per exemple, a la seva obra “L’home de Vitruvi” integra, genialment, dues figures geomètriques, el cercle i el quadrat, a les proporcions del cos humà.
Va aplicar la perspectiva lineal de manera magistral a les seves pintures, afegit als seus estudis de com incideix la llum a les diferents superfícies va aconseguir donar a les seves obres la il·lusió de profunditat i realisme.
Leonardo va treballar sempre a partir de l’observació, l’experimentació i la formulació de principis generals. Va buscar la precisió i la quantificació en els seus estudis d’anatomia, òptica, hidrodinàmica i fricció i moltes altres disciplines, utilitzant les matemàtiques com a llenguatge per descriure els fenòmens naturals.
A les imatges, fulls 899v i 899r del Codex Atlanticus. Enllaç
Rinus Roelofs (1954–)
Les matemàtiques com a inspiració artística
Rinus Roelofs és un artista i matemàtic neerlandès que encarna, amb el seu treball, la continuació de l’esperit humanista del Renaixement. Especialitzat en escultura geomètrica, les seves creacions es mouen entre el món de l’art i el de la ciència, i han captivat tant el públic general com l’acadèmic d’arreu del món.
Roelofs no només crea escultures; explora, investiga i transforma patrons matemàtics en formes tangibles i belles. El seu llenguatge visual neix de l’observació de la natura, dels sistemes modulars, de les simetries i les repeticions.
Ha treballat amb fusta, metall, acrílic o paper, i ha creat estructures sorprenents que semblen impossibles… però que funcionen amb precisió absoluta!
Una mirada contemporània a Leonardo
Roelof en la recerca d’escultures formades per elements encaixats entre si, va intuir, coneixedor de l’obra de Leonardo, que forçosament hi havia d’haver en la seva obra rastres d’aquesta idea.
Per això va rastrejar metòdicament, en el caos dels escrits de Leonardo, fins a trobar-hi els dibuixos de patrons geomètrics fets amb troncs que havien passat desapercebuts fins aleshores.
A partir d’ells, fent servir la idea d’estructures de bastons sostinguts mútuament, va estudiar, per una part, tota la varietat de patrons geomètrics possibles i, per altra part, va substituir els pesats troncs cilíndrics de Leonardo en primes i lleugeres peces de fusta manipulables fàcilment.
Art, ciència i curiositat
Roelofs parteix d’una premissa senzilla però poderosa:
“Les estructures matemàtiques es troben per tot arreu. Les veiem cada dia, però sovint no ens adonem que estem observant matemàtiques.”
Aquesta mirada és el punt de partida de la seva obra: veure, sorprendre’s, formular preguntes i crear. Com ell mateix diu, “el procés comença amb la sorpresa, continua amb la comprensió i condueix a la creació”. Un procés profundament vinculat al de Leonardo da Vinci.
Alguns l’han comparat amb M.C. Escher, però Roelofs aporta una dimensió més estructural, més escultòrica, més tridimensional. El seu treball ens recorda que les matemàtiques no són només una ciència abstracta, sinó una font inesgotable de bellesa, joc i possibilitats.
Passat, present i futur
Leonardome és hereu d’aquesta doble inspiració: el somni visionari de Leonardo i la mirada exploradora de Roelofs.
Amb una sola peça, es construeix un pont entre el passat, el present… i l’aprenentatge del futur.
“Al meu treball hi ha la fascinació per les estructures matemàtiques” Rinus Roelofs
Enric Brasó
La sinergia que ha fet possible Leonardome
En la seva recerca de nous materials didàctics manipulables per al Museu de Matemàtiques de Catalunya, l’Enric Brasó, vicepresident del MMACA, va topar amb una fotografia de les cúpules de Rinus Roelofs. Aquella imatge va ser l’inici d’una investigació pròpia que el va portar a redescobrir els mateixos patrons geomètrics que l’artista holandès havia explorat.
El següent repte va ser convertir aquella idea en un material físic, amb viabilitat educativa i comercial. Va ser aleshores quan va entrar en joc el Joan Alborch, fundador de Milanta Patis Vius que, amb entusiasme, expertesa i visió pràctica, va aconseguir transformar el concepte en un material, per a l’ús educatiu i cultural, molt resistent, segur i assequible.
I així és com l’experiència d’aixecar les cúpules de Leonardo ha passat de l’àmbit experimental a una proposta pedagògica i lúdica accessible a tothom.
Cal destacar també la generositat de Rinus Roelofs, que en conèixer el desenvolupament de Leonardome per part del MMACA i Milanta Patis Vius, va establir una col·laboració cordial i una amistat que encara avui perduren.
Rinus Roelofs i Erinc Brasó